Santa Maria de Veciana

L’església de Santa Maria de Veciana està situada dalt d’un turó sobre l’indret on la carretera BV-1005 enllaça amb la BV-1004 que porta al nucli de Veciana

Aquesta església ja apareix en un capbreu de béns pertanyents a la canònica de Sant Pere de Vic, on es fa palès que Santa Maria de Veciana ja exercia com a parroquial a principis del segle XI.

És un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular.

L’edifici rebia la llum a partir de tres finestres originals. Al mur nord, la finestra és molt simple, culminada amb arc de mig punt, a l’igual que a l’absis, que incorpora a més una petita arquivolta. A la façana de migdia la finestra presenta tres arcs de mig punt concèntrics.

L’accés primitiu a l’edifici es realitzava per una porta oberta a la façana de migdia, que conserva part de la decoració romànica. Presenta tres arcs de mig punt en degradació. L’arcuació central, de secció quadrangular, amb impostes, descansa sobre uns capitells i columnes de factura moderna. Aquesta arquivolta i les impostes són decorades amb relleus de motius geomètrics i vegetals.

El parament intern de l’absis és descarregat per tres arcades de mig punt endinsades cap al mur que també són presents, una a cada costat, als murs laterals que delimiten el presbiteri.

A la resta de la nau hi trobem quatre grans arcs de mig punt que es van aixecar per tal de disminuir l’amplada de l’edifici i fer alhora més segura la segona volta de pedra construïda després d’ensorrar-se la primitiva de pedra. Tot i aquesta reconstrucció la segona volta també s’ensorrà cap al segle XVII, moment en el qual es va remodelar tot l’espai interior reconstruint-lo amb les formes típiques de l’estil gòtic. Actualment, i després de diverses campanyes de restauració, l’església presenta l’aspecte original del segle XII.

Des de l’any 1988 presideix el presbiteri una reproducció de la talla romànica de Santa Maria de Veciana, ja que l’original es conserva al Museu Episcopal de Vic, des de l’any 1893. Per les seves característiques, proporcions, expressió i estil es creu que la imatge és del segle XIII. La curiositat que presenta aquesta marededéu és que el Nen seu sobre la cama dreta, al contrari de la majoria de les altres verges que seu sobre la cama esquerra o al centre de la falda.